MODEL ASSISTENCIAL

https://sjdmallorca.com/wp-content/uploads/2016/06/MODELO-ASISTENCIAL.jpg

El model d’assistència es desenvolupa des de la perspectiva d’una atenció integral, continuada i coordinada. Aquest enfocament d’atenció uneix dues característiques substancials:

  • L’atenció integral uneix els aspectes relacionats amb la malaltia, amb els relacionats amb la vivència de la situació per part del pacient, tractant de comprendre a la persona de forma integral en el seu context.
  • La centrada en la persona intenta anar més enllà de l’atenció orientada en les necessitats procurant l’estímul i el suport necessari perquè el pacient participi activament en el seu procés d’atenció i aconsegueixi aconseguir el seu projecte de vida. Aquest enfocament busca el desenvolupament d’una relació professional-pacient més horitzontal, que recolzi al pacient perquè prengui les seves pròpies decisions, respectant les seves preferències, la seva identitat i la seva manera de vida. Una forma d’entendre la relació assistencial des de l’empoderament del pacient.

Destacar entre les característiques d’aquest model:

  • Té com a eix central el reconeixement de la dignitat de la persona.
  • Situa el seu focus en les capacitats i habilitats de la persona.
  • Veuen a les persones dins del seu entorn.
  • Responen a les necessitats basant-se en responsabilitats compartides i compromís personal.
  • Els serveis s’adapten a la persona.
  • Parteixen de l’escolta de les preferències i desitjos de les persones i del reconeixement del dret a la seva autodeterminació.

Aquestes característiques es duen a terme pas a pas en l’atenció i les cures del dia a dia: en l’acolliment, en la protecció de la intimitat, en la flexibilitat organitzativa o dels procediments i als espais i equipament, tenint sempre present la dignitat intrínseca de tot ésser humà, el respecte a la seva unicitat, la personalització de l’atenció, la seguretat i el respecte i la promoció de la seva autonomia.

Per aconseguir-ho es procura incorporar a la pràctica una actitud de preocupació per la persona, sensibilitat cap a la seva vulnerabilitat i comprensió del sofriment; i es fomenta un mètode de treball que comprengui a la persona en el seu entorn, tingui clar les finalitats que es persegueixen i de prioritat als objectius que són necessaris per aconseguir-los.

Un model d’assistència continuada, progressiva, rehabilitadora i limitant de la incapacitat, coherent amb els nostres valors i proper a la pràctica, reconeix que només des de la pràctica col·laborat iva interdisciplinària pot donar-se resposta a l’atenció integral. Per aquest motiu, a més de contemplar la comesa pròpia de cada disciplina, té en compte el paper de col·laboració entre tots els professionals de la salut.